La Vanguardia ressenya Segona Vida, el debut literari de Toni Ayala

Francesc-Bombí Vilaseca ressenya a La Vanguardia el debut editorial de Toni Ayala, amb Segona Vida. El periodista, assenyala les influències de García Márquez, Monzó, Calders i Capote en els escrits d’Ayala sobre les segones oportunitats il·lustrades pels dibuixos de Miquel Fuster.

Deveu conèixer Toni Ayala (Barcelona, 1974) com a periodista d’aquest diari, esclar, però potser no sabeu que en Toni –com tants d’altres, d’acord– té una altra vida, no la típica familiar, ni dedicada a ves a saber què que calgui amagar, sinó que és escriptor, raó per la qual es va fer periodista i que finalment veu la llum en un primer llibre que justament tracta la possibilitat –o la necessitat, o la causalitat, fins i tot– de reinventar-se tantes vegades com calgui. Es titula Segona vida (Pensódromo) i reuneix vint relats que a més d’aquest tema principal en toca d’altres tan actuals o més.

El va començar a escriure el 2017: “En aquella època vaig fer un canvi de vida per moltes circumstàncies, personals i professionals. Sempre quan estic en una situació una mica tensa, delicada anímicament, escric”. Una de les persones que va llegir llavors la majoria dels relats va ser l’il·lustrador Miquel Fuster (Barcelona, 1944-2022), que justament havia viscut ja unes quantes vides, ja que després d’haver gaudit de l’èxit com a artista de còmic va acabar durant uns anys al carrer fins que gràcies a la Fundació Arrels va aconseguir remuntar. Un dels que li va donar una oportunitat va ser precisament Ayala, que li va proposar una sèrie al diari 20 Minutos, a partir de la qual es van fer amics i li va demanar que li il·lustrés els relats: “Em va semblar molt bon artista, i qui millor que ell per il·lustrar aquests contes que parlen de segones vides? Ell n’era un expert”. El llibre, així, també és un homenatge, com ho és la voluntat d’escriure “què passaria si unes persones que són invisibles, com les persones que viuen al carrer, són capaces de salvar el món”, i ho fa agafant l’esquema d’El senyor dels anells, mantenint els noms i tot, però duent-los de Barcelona als volcans de la Garrotxa.

També reinventa uns Romeu i Julieta posats al dia entre alquimistes, buscant la manera de retenir l’amor, perquè justament aquest sentiment plana per tot el llibre, com per exemple en 6 en 1, en el qual narra com canvien les vides de sis persones en els 33 minuts que van passar durant la gran remuntada del Barça al PSG el 8 de març del 2017, entre el gol d’Edinson Cavani i el de Sergi Roberto, un temps en el qual convergeixen en parelles persones de mons i esferes diferents, tant socials com geogràfiques.

(…)

Llegiu-lo sencer, a La Vanguardia.

Compra aquí el llibre Segona Vida