Viure segones vides

El periodista i escriptor Toni Ayala, a través del seu llibre Segona vida (Pensódromo) presenta 20 relats sobre l’art de reviure, amb una galeria de personatges tan sorprenents com entranyables. «No només vivim la vida amb mirades diferents quan evolucionem des de la infància a la joventut, i des de l’edat adulta a la vellesa, sinó que el món actual, sovint massa accelerat, ens obliga a adaptarnos a canvis constants i vertiginosos», afirma Toni Ayala.

Què ens ajuda aquesta segona vida per millorar com a persones?

Passar d’una vida a una altra ens fa créixer sobretot a nivell interior. Aprenem a valorar més bé els petits detalls de la vida. Segona vida parla de l’amor com a element fonamental per superar els obstacles d’una societat cada cop més deshumanitzada. Els relats re flexionen sobre la tecnologia, el soroll mediàtic, la por, el perdó, la família o la soledat.

Els dibuixos del llibre són d’en Miquel Fuster. Què et va aportar el seu testimoniatge?

Vaig conèixer a en Miquel a la seva ter cera —i darrera— vida, després que hagués viscut 15 anys al carrer. El vaig contractar com a artista per al diari 20minutos. I d’aquí va sorgir una gran amistat, que ara homenatjo. Ell sabia què era perdre una vida i haver de viure’n una altra, sense llar, sol. Li pot passar a qualsevol, i en qualsevol moment. El pitjor és deixar de sentir-te persona, deixar de ser tu.

Conèixer la Fundació Arrels et va canviar la vida…

Vaig estudiar als Jesuïtes del Clot, on em van inculcar la caritat cristiana. Ho vinculo amb el concepte d’humanitat, que també associo a l’empatia. L’altruisme i el voluntariat ens fan humans, però so bretot si reconeixem la humanitat en les persones que més pateixen. Per això, al llibre dedico un relat a les persones sense llar titulat «Els invisibles».

Òscar Bardají i Martín